Gelats. El pou de la neu

L’altre dia, tornant de Xixona, pujant el port de la Carrasqueta, recordava tor allò que el meu pare m’explicava dels nostres avantpassats. Gent que patia gana, malalties, fred i calor. Les mancances obligaven a espavilar-se i a fer esforços comuns per millorar la qualitat de vida dels convilatans.

“Aquí, aquí es on hi ha el pou de la neu” em deia cada vegada que passàvem per allí.
I sí, vàrem parar i el vàrem anar a visitar. Un pou en forma de gota gegant a dalt de la muntanya on aprofitaven les nevades per omplir-lo de neu i capes de rostolls de la zona, per poder, durant la temporada d'estiu , treure peces de gel i baixar-les fins el poble per poder refrescar, conservar aliments i fins i tot menjar amb algun condiment de temporada.

Avui en dia, per sort, no hem de fer tants esforços per poder conservar aliments, ni per refrescar-nos a l’estiu però per desgràcia també hem perdut valors com el de l’esforç comú o la constància per poder arribar a un objectiu.

Nosaltres, intentem retrobar tots aquests valors i saviesa dels nostres avantpassats i plasmar-ho en cada gelat,orxata, granissat... que elaborem, posant-hi tot el cor i coneixement que hem anat heretant.

Proveu, remeneu i trieu de tot el que us podem oferir però sobretot gaudiu-ne, ja que ens fa molt feliços veure les cares de satisfacció quan us porteu a la boca un trosset de les nostres creacions.